Sílvia Romero guanya el XVè Premi El Lector de l’Odissea amb l’obra “Lladres d’històries”

Dues històries paral·leles s’enllacen per conformar una gran novel·la sobre la recerca de l’èxit, i l’ambició que mou a fer-ho a qualsevol preu.    

Silvia Romero“Lladres d’històries” és el títol de l’obra que ha guanyat el XVè Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea. La seva autora, Sílvia Romero i Olea, ha rebut els 10.000 euros amb que està dotat el certamen literari i veurà publicada la seva obra a la prestigiosa col·lecció “A tot vent” d’Edicions Proa cap al mes de març de 2014. El lliurament del Premi ha tingut lloc aquest divendres 25 d’octubre al vespre a l’auditori municipal de Vilafranca del Penedès on el guanyador, els finalistes i els lectors s’han trobat per cloure la quinzena edició del singular premi literari.

El Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, ha estat qui ha entregat el guardó a la guanyadora, després d’un emotiu acte de celebració del Premi El Lector de l’Odissea, on també hi ha assistit Laura Borràs, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes,  els guanyadors d’edicions anteriors del premi i tots els lectors que han format el jurat aquest any.

Lladres d’històries

Barcelona, anys 30. Amb la Guerra Civil ja clarament dominada per les forces franquistes i davant l’avanç imparable de les tropes, una expedició de nens de la República, tots ells menors de 14 anys, embarca en un vaixell amb destinació a Mèxic. Entre ells viatgen un mestre i el seu fill i se’ls afegeix una nena orfe que, fins aleshores, vivia amb els seus oncles.

Barcelona, època actual. La seducció, les males arts i la falta d’escrúpols serveixen a una jove periodista per pujar com l’escuma en l’escala professional i assolir els seus objectius.

Aquest és el punt de partida de les dues històries que recórren de manera circular i paral·lela “Lladres d’històries”, localitzades amb el temps en quaranta anys de diferencia però que finalment s’encreuaran després d’un llarg recorregut per les dures vessants de l’ambició i la recerca de l’èxit. Una proposta narrativa que aprofita l’autora per descriure la metamorfosi que experimenten els personatges de cadascuna de les històries. Personatges que, des de el punt de vista psicològic i relacional, estan dibuixats amb mà experta, amb detalls molt treballats que fan que cadascun d’ells entri dins del lector i provoqui sense concessions reaccions de solidaritat i rebuig, empaties i allunyaments, tot transitant per uns ambients a vegades claustrofòbics, a vegades d’esperança. Uns i altres moguts sempre per una ambició que eixampla el seu horitzó a mesura que la mel de l’èxit va entrant al paladar de les dues dones que inspiren la narració.

Una història que prèn força de manera exponencial a cada pàgina i adquireix unes dimensions que envolten al lector i aconsegueix atrapar-lo en una lectura difícil de renunciar-hi.

Sílvia Romero i Olea

Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 1962) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Les seves primeres incursions en la literatura foren amb l’escriptura de contes infantils, alguns dels quals publicats a la revista Tretzevents. Més tard s’endinsà en la pràctica del relat curt: Lluny de mi (guanyadora del Premi Marcel Sentís, 1987), Taller literari (guanyadora del VI Certamen Literari de Castellar Joan Arús, 2005), Drama en tres actes (seleccionada per al recull relatsencatala.com Versió 2.0) i Abraham Abulàfia (seleccionada per al recull Microvisionaris). Actualment comença a treure el cap en el món de la poesia: Renéixer (guanyadora del V Certamen Internacional Francisca Adrover, 2006). En el camp novel·lístic quedà finalista del II Premi Sèrie Negra de Novel·la 2002, amb Amor a sang freda. Ànima mesquina, guanyadora del XVII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó 2004, és la seva segona novel·la publicada; el jurat en va destacar “la polidesa tècnica i la lectura amena que ofereix l’obra”.

El 15è premi

Lladres d’històries s’ha imposat als altres 30 originals que s’havien presentat al premi enguany. Des del mes de juny aquestes obres s’han sotmès a dues fases de lectura i selecció per part dels integrants del Consell de 100+ Lectors. Van arribar a la final 5 obres, de les que el jurat n’ha destacat la seva qualitat, fent que la decisió final hagi estat bastant disputada.

El jurat final ha estat integrat per les lectores i membres del Consell de 100+ Lectors Mercè Soler i Anna Mata, per en Jordi Tomàs, guanyador de l’any passat, Josep Lluch, editor de Proa, i els escriptors i crítics literaris Sam Abrams, Llucia Ramis i Pere Antoni Pons.

A més de la participació de 100 penedesencs com a jurat del premi, també cal destacar que ho han fet una vintena de persones de diferents punts de Catalunya i de l’estranger a través de la iniciativa L’Odissea al món, que ha obert la possibilitat de participar com a jurat del premi de manera on-line, a través d’internet. Aquest any s’ha consolidat la iniciativa i s’ha estrenat una nova pàgina web (premi.lodissea.com) i la presència del certamen a les xarxes socials.

Tret d’una edició que va quedar deserta, el Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea ha premiat fins ara catorze obres literàries, entre les que destaquen “La ciutat dels àngels”, d’Albert Mas-Griera, “Alè de búfal a l’hivern”, de Neus Canyelles, que també va ser finalista del Premi Llibreter, “Disseccions” de Jordi de Manuel, “Olives Picants” d’Anna Monreal o “El cos deshabitat” d’Esperança Camps. I durant els quize anys s’ha fet seguint la mateixa pauta: amb la participació de cent persones que llegeixen i seleccionen les obres, destacant així pel seu caràcter participatiu, democràtic i associatiu.

Els lectors, els protagonistes del premi

El premi de narrativa El lector de l’Odissea és un premi que trenca motlles dins el panorama literari català perquè atorga un paper actiu i decisiu als lectors, ja que són ells mateixos els responsables de seleccionar les obres finalistes, després de sotmetre els originals a un ampli i transparent procés de lectura i debat.

Però encara hi ha un altre aspecte que reforça el caràcter innovador i democràtic del certamen, que és l’aportació econòmica que fan els lectors, els quals paticipen en 3.000 dels 10.000 euros que s’atorguen a l’autor de l’obra guanyadora. La quantitat restant de la dotació és aportada per Edicions Proa i l’Ajuntament de Vilafranca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *