Com funciona?

Un premi net, transparent i participatiu

A banda de la seva aposta per la participació activa dels lectors, la convocatòria d’aquest premi de narrativa també té per objectiu el foment de la creació literària en català, afavorir la descentralització dels grans mecanismes promocionals del món de les lletres catalanes i projectar culturalment la capital de l’Alt Penedès més enllà de l’àmbit estrictament local i comarcal. Però, a més a més, com que el naixement del Premi de Narrativa “El lector de l’Odissea” també va coincidir en un moment en què els premis literaris en general estaven sent fortament qüestionats, el que vam voler posar en marxa és un premi que garantís la netedat i la transparència absoluta en tot el procés. Per aquest motiu, les obres s’han de presentar amb pseudònim i els lectors desconeixen qui les ha escrit. D’aquesta manera, el Consell de Cent Lectors pot actuar sense cap mena de condicionant o de pressió i pot opinar sense complexos.

Pel que fa a la dotació del premi, que va ser de 9.000 euros durant les quatre primeres edicions, l’any 2003 va ascendir fins als 12.000 euros i en l’actualitat és de 10.000 euros. Aquest premi en metàlic, que es completa amb l’edició de l’obra guanyadora per part de l’editorial Proa, és aportat per la mateixa editorial (3.000 euros a compte de drets d’autor), per l’Ajuntament de Vilafranca, que aporta 4.000 euros, i pel Consell de Cent Lectors, que posa 3.000 euros a partir d’aportacions individuals de 30 euros, mentre que el Consell Comarcal de l’Alt Penedès dedica la seva aportació a la difusió de l’obra guanyadora un cop editada.

Socialització de la lectura i enfortiment de criteri

Per altra banda, i des del punt de vista de les persones que participen en la lectura i selecció de les obres que concursen al premi, una tasca en la qual ja hem implicat a prop d’un miler de persones, aquest premi permet viure l’experiència única de convertir una activitat tan privada i individual com la lectura en una enriquidora vivència col·lectiva, en un exercici polièdric d’apropament al text. No en va, permet ampliar el punt de vista sobre una obra, descobrir aspectes que han passat desapercebuts, contrastar criteris, compartir vivències i experiències, etcètera. Després d’aquest procés, que té molts punts en comú amb l’activitat que desenvolupen els clubs de lectura nascuts al si de les biblioteques, estem convençuts que el lector en surt clarament enfortit pel que fa al seu gust i al seu judici literari. S’ha adonat que qualsevol text està obert a les més diverses lectures i interpretacions, que és el lector, amb la seva càrrega cultural i vivencial, qui completa el sentit d’una obra, ja que tan sols és amb el receptor que una obra adquireix vida, i en fi, s’adona que la seva opinió pot ser tan vàlida com la de qualsevol altre.

Tan positiva ha resultat fins ara aquesta experiència que des de fa cinc edicions, i gràcies a un conveni de col·laboració assolit amb el Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf, cada any s’han incorporat al Consell de Cent Lectors un grup d’alumnes dels cursos de català i participants del projecte Voluntariat per la llengua (voluntaris i aprenents). L’objectiu d’aquesta incorporació, que assumeix econòmicament el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, és obrir un espai de pàctica de la llengua que ajudi a portar a terme la decisió d’incorporar-se plenament a l’ús normalitzat del català.

Llançament d’autors novells

A tot el que fins ara s’ha dit encara s’hi hauria d’afegir el paper que està jugant aquest premi en el llançament d’autors més aviat novells que després han rebut altres guardons i ja s’estan fent amb un lloc de relleu en el panorama literari català. En aquest sentit cal recordar que els títols i els autors de les obres premiades en les dotze convocatòries són els següents: Albert Mas-Griera amb La ciutat dels àngels (1999), Jordi Font Agustí amb Contracorrent (2000), Jordi de Manuel amb Disseccions (2001), Jordi Cabré amb La pregària del diable (2002), Vidal Vidal amb Com és que el cel no cau (2003), Llorenç Capdevila amb Ànima de llop (2004), Xavier Renau amb L’engany de Casp (2005), Neus Canyelles amb L’alè del búfal a l’hivern (2006), Esperança Camps amb El cos deshabitat (2008), Jordi Cussà amb El noi de Sarajevo (2009), Carles Zafón amb Breu tractat sobre les il·lusions òptiques (2010) i Anna Monreal amb Olives Picants (2011). Les cinc primeres obres van ser publicades per Edicions Proa en la seva col·lecció Beta, mentre que les següents ja han estat publicades a la prestigiosa col·lecció A tot vent.

 

Per més informació sobre el Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea podeu consultar la pàgina web premi.lodissea.com , trucar a la llibreria l’Odissea (93 818 14 73) o mitjançant el correu electrònic lectorodissea@gmail.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *